Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1902-1930) Modernista. Architect: Lluís Domènech i Montaner, Barcelona.
Modernisme - Art Nouveau - Modern Style - Tiffany - Jugendstil - Sezessionstil - Wiener Sezession - Stile900 - Floreale - Liberty
========================
GRÀCIES INFERMERA!
CATALÀ
Fa un pocs dies he passat una hora escassa al quiròfon -la segona vegada a la vida que m’operaven- com estava anestessiat no recordo res d’questa hora. El més dur va ser després, però sort del tracta humà de totes les infermeres no solament no em puc queixar, ans tot el contrari. Com passa en totes les coses subjectes al què en diem el factor humà, que moltes vegades i apareix una persona que d’alguna manera, potser injusta, fa ombra a les altres perquè s’hi ha destacat.
Abans de tornar a parla d’aquesta persona no em puc estar de fer un mica de història, no pas exhaustiva, de l’ofici de d’inferemera. A més a més aquesta història és present també a la meva vida.
No hi ha dubte que la infermera més important de la història va ser l’anglesa Florence Nightingale, de família rica. Es va fer infermera responent a una crida divina a dedicar la seva vida al servei dels altres. Ella va fer grans reformes al sistema sanitari britànic i va anar a la Guerra de Crimea com infermera. El 1860 va fundar el primer programa oficial de formació d’infermeres i rebé màxims honors de la Reina Victòria.
De la Viquipèdia transcric: “Durant el segle xix, el servei de les germanes es donà a l'Hospital de la Santa Creu, a l'Institut Mental de la Santa Creu (Sant Andreu de Palomar) i l'Hospital de Sant Llàtzer o leproseria. Depenia directament i exclusivament de la junta de l'administració d'aquests centres, En 1927, la pia associació va demanar a la Santa Seu la seva conversió en congregació religiosa, procés que inicià la superiora Teresa Albà i Busquets (1927-1936). (Veure la primera fotografia en blanc i negre).
El 16 de juliol de 1927 es constituí la Congregació de Germanes Hospitalàries de la Santa Creu, congregació de vots simples.
Durant la Guerra d’Espanya, el 1938 el personal religiós de l’Hospital del Sant Pau fou subsituït per personal laic d’ambdós sexes a tots els nivels de l’organització. (Veure segona foto en blanc i negre).
La meva opinió és que fer-se monja no deixava de ser una mena de feminisme perquè a les dones, els estranyava un món en el que els homes manaven massa i malament. En aquest sentit hi ha un clar feminisme en l’obra de Nightingale com escriptora.
La meva primera operació va ser als sis anys. Recordo perfectament que em venia a veure com infermera una monja, vestida de negra, era la principal de la clínica, que no sé perquè em queia malament. També em visitava una altra monja que anava de blanc i em feia pessigolles, aquesta em queia molt bé. D’una manera desdibuixada recordo les dues.
La infermera de la segona operació només entrar a l’habitació em tocava un cama, encara que pel mig hi hagués la flaçada i m’acaronava el clatell amb guants amb una mirada inexpressiva a causa de la maleïda mascareta (Covid-19).
El contacte físic no és altra cosa que donar humanitat, com l’abraçada o el petó. És clar que podem dir-li amor! És evident que hi ha diferents formes d’amor. L’amor eròtic, com diu Erich Fromm, és condicionat l’amor matern és incondicionat, però també va dir “L’amor no és essencialment una relació amb una persona específica; és un actitud, una orientació del caràcter que determina el tipus de relació d’una persona amb el món com totalitat, no com un objecte amorós.” Les dues dones, una monja, una infermera, de segles diferents, donen amor a canvi de no res.
Segur que aquella no sabia res de feminisme i la jove d’ara domina el tema, però les dues m’han donat amor. De fet aquest amor no és quelcom personal, com diu Fromm, jo no he estat en cap dels dos casos la “persona específica”.
Les fotos aquí posades no són de la clínica d’on m’he operat, sinó de l’Hospital de Sant Pau, ric en història i arts visuals. La imatge de l’àngel amb la creu és significativa perquè com hem vist el cristianisme i la seva doctrina de la caritat ha fet que moltes monges s’hagin lliurat al servei dels altres, com Florence Nightingale, per altra banda, encara avui, en el llenguatge col.loquial, per dir que una persona és molt bona l’associem a un àngel. Sí, la monja que em feia pessigolles i la infermera que m’acariciava el clatell amb guants han estat per mi uns àngels.
========================
Thanks nurse!
ENGLISH
A few days ago I spent an hour in the operating room - the second time in my life - when I was anesthetized, I don't remember anything about that hour. The hardest part it was afterwards, but luckily the human relationship with of all the nurses it was very good.
I can't help to write a little bit about history, not an exhaustive one, of the nursing profession. In addition, this story is also present in my life.
There is no doubt that the most important nurse in history was the Englishwoman Florence Nightingale, from a wealthy family. She became a nurse in response to a divine call to devote her life to the service of others. She made major reforms to the British healthcare system and she went to the Crimean War as a nurse. In 1860 she founded the first official training program for nurses and received the highest honors from Queen Victoria.
In 1927 (Barcelona) the pious association asked the Holy See for its conversion into a religious congregation, a process initiated by the superior Teresa Alba i Busquets (1927-1936). (See first black and white photograph).
During the Spanish War, in 1938 the religious staff of the Hospital del Sant Pau was replaced by lay staff of both sexes at all levels of the organization. (See first black and white photograph).
My view is that becoming a nun was still a kind of covert feminism because there was discomfort in a world that men ruled too much and badly. In this sense, there is a clear feminism in Nightingale's books.
My first operation was at the age of six. I remember perfectly well that a nun, dressed in black, came to see me as a nurse, it was a chief of nuns, which I do not know why I did not like her. Though I was also visited by another nun who was in white and tickled me, this one I liked her very much. In a blurred way, I remember both.
Physical contact contains a sense of humanity, like a hug or a kiss. Of course we can call it love! Obviously, there are different forms of love. Erotic love, as Erich Fromm says, is conditioning and maternal love is unconditioned. Fromm also said “Love is not essentially a relationship with a specific person; it is an attitude, an orientation of character that determines a person’s type of relationship with the world as a whole, not as a loving object. ” The nun when I was six and the nurse from a few days ago both gave love in exchange for nothing. The first one tickled me and the one in this October she caressed my neck with gloves though her expressionless look because of the damn mask (Covid-19). Two women so different, from different centuries. Sure, the first one she didn't know anything about feminism while the young woman now masters the subject, but they both gave me love. In fact this love is not something personal, as Fromm says, I have not been in either case the "specific person".
The photos posted here are not from the clinic where I had surgery, but from the Hospital de Sant Pau, rich in history and visual arts. The image of the angel is significant because as we have seen Christianity and its doctrine of charity has caused many nuns to have given themselves to the service of others, such as Florence Nightingale, on the other hand, even today, in colloquial language when we mean that such person is a very good one we associate her or him with an angel. The nun who tickled me and the nurse who caressed my neck with gloves have been angels to me.
