Història
La primera església que ocupà el solar on avui és Santa Maria del Mar era l'anomenada Santa Maria de les Arenes, documentada des de l'any 998 i ja construïda sobre un temple paleocristià anterior. Aquest temple anterior es devia haver aixecat allà on la tradició ubica la troballa de les relíquies de Santa Eulàlia de Barcelona per part del bisbe Frodoí, el 887. Estudis recents de Jordina Sales han permès de sostenir la hipòtesi que la Barcelona romana disposava d'una arena o amfiteatre en aquest indret.[2]
El 1005 apareix el nom de Santa Maria del Mar, quatre anys després apareix com a parròquia de la Vilanova de la Mar, barri extramurs en expansió, habitat per armadors, mercaders i descarregadors del port (els bastaixos).
La construcció de l'església actual començà el 25 de març de 1329, com diuen les làpides del portal de les Moreres i posant la primera pedra el rei Alfons el Benigne, el 2 de març Ramon Despuig i Berenguer de Montagut signaren el contracte de les obres. Un fet destacable, que encara perdura, és que s'establí que l'obra hauria de pertànyer exclusivament als feligresos, únics responsables materials del temple. Sembla que en la construcció participà activament tota la població de la Ribera, ja que ells van ser qui la van sufragar, bé amb els seus diners o bé amb el seu treball. Aquest fet està en clara contraposició a la Catedral de Barcelona que per aquelles mateixes dates també s'estava construint i que estava associada a la monarquia, a la noblesa i a l'alt clergat. Cal destacar la intervenció, especialment, dels descarregadors del moll de la Ribera, anomenats bastaixos, els quals portaven les enormes pedres destinades a la construcció de l'església des de la pedrera reial de Montjuïc i des de les platges, on hi havia els vaixells que les havien portat a Barcelona. Carregaven les pedres una a una a l'esquena, fins a la mateixa plaça del Born. L'església homenatja els bastaixos que van ajudar a construir-la representant-los en els capitells i en els repussats de bronze de les portes.
Els murs, les capelles laterals i la façana estaven enllestits pels volts del 1360. L'any 1368 el rei Pere el Cerimoniós autoritza l'extracció de pedra de Montjuïc, i posteriorment faria de fiador d'emprèstits. El 1379, a punt d'acabar-se el quart tram de les voltes s'incendià la bastida i les pedres sofriren importants danys. Finalment, el 3 de novembre de 1383 es col·locà la darrera clau de volta i el 15 d'agost de l'any següent s'hi celebrava la primera missa.[3]
El terratrèmol de Catalunya de 1428 provocà l'esfondrament de la rosassa i una trentena de morts per caiguda de pedres. Aviat, però, es firmà un contracte amb els mestres de cases Pere Joan, Andreu Escuder, Bernat Nadal i Bartomeu Mas per construir-ne una de nova, flamígera, que quedà acabada el 1459 i un any després s'acabaren d'instal·lar els vidres, obra d'Antoine de Lonhy.[4]
L'1 d'agost de 1708 es casaren a Santa Maria del Mar l'Arxiduc Carles i Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel.[5]
De les dues torres que flanquegen la façana, la de ponent data del 1496, quan l'acabà Pere Oliva. La torre de llevant no es coronà fins al 1902, però des de 1674 havia servit de torre del rellotge.
El projecte de l'altar barroc i del presbiteri és de l'any 1771, obra de Deodat Casanovas amb l'escultura de Salvador Gurri. Entre el 1832 i el 1834 s'edifica la capella del Santíssim, de Francesc Vila.[6]
Aquesta església fou la tercera de Barcelona que assolí el títol de basílica menor, precedida únicament per la Catedral de Barcelona i la Basílica de la Mercè. El títol basilical fou concedit l'any 1923 pel papa Pius XI.[7]
Declarada monument historicoartístic el 1931, cinc anys després, amb l'assalt i crema del 19 i 20 de juliol, es va destruir tota la decoració interior, que ja havia sofert danys durant el setge de 1714, igual que les voltes.
La restauració va començar l'any 1967 i s'hi va construir un nou presbiteri. Entre els anys 80 i els 90 del segle xx, la Generalitat de Catalunya va restaurar cobertes, vitralls i claus de volta, que estaven malmeses des del 1714.
El CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva, arran de la desamortització dels convents del 1835, alguns dels fons provinents de Santa Maria del Mar.[8] Així mateix, ha registrat i descrit un exemple de les marques de propietat que van identificar el convent al llarg de la seva existència.[9]
Santa Maria del Mar (Catalan pronunciation: [ˈsantə məˈɾi.ə ðəl ˈmaɾ], "Saint Mary of the Sea") is a church in the Ribera district of Barcelona, Spain, built between 1329 and 1383 at the height of Principality of Catalonia's maritime and mercantile preeminence. It is an outstanding example of Catalan Gothic, with a purity and unity of style that is very unusual in large medieval buildings.[1The first mention of a church of Santa Maria by the Sea dates from 998. The construction of the present building was promoted by the canon Bernat Llull, who was appointed Archdean of Santa Maria in 1324. One of the distinctive features of Santa Maria del Mar was its backing by the common people, as opposed to the nobility. Construction work started on 25 March 1329, when the foundation stone was laid by king Alfonso IV of Aragon as commemorated by a tablet in Latin and Catalan on the façade that faces the Fossar de les Moreres. The architects in charge were Berenguer de Montagut (designer of the building) and Ramon Despuig, and during the construction all the guilds of the Ribera quarter were involved.[1] The walls, the side chapels and the façades were finished by 1350. In 1379 there was a fire that damaged important parts of the works. Finally, on 3 November 1383 the last stone was laid and on 15 August 1384 the church was consecrated.[2]
The 1428 Catalonia earthquake caused several casualties and destroyed the rose window in the west end.[3] The new rose window, in the Flamboyant style, was finished by 1459[1] and one year later the glass was added. Many of its decorative richness, the images and the Baroque altar were destroyed in a fire set by anti-clerical rioters at the beginning of the Spanish Civil War in 1936. The church survived even though it was on fire for 11 days.[4] The chapel of the Blessed Sacrament, adjacent to the apse, was added in the 19th century.[3][5]
wikipedia dixit
