Castell de la Suda, Lleida - a photo on Flickriver

De l'estructura original (època de l'ocupació sarraïna) quasi no se'n conserva res. Durant l'època de domini comtal fou àmpliament reformada, sobretot en temps de Ramon Berenguer IV -que s'hi casà amb Peronella d'Aragó-, de Jaume I, que segons consta en la seva "Crònica" féu substituir les cobertes de fusta per voltes de pedra, i de Pere el Cerimoniós, que la remodelà tot reforçant-ne les torres de defensa i construint-hi estances luxoses i una capella. El Palau reial originàriament era de planta rectangular amb un pati interior, però de les edificacions d'aquesta època solament es conserven una ala de la fortalesa, formada per un cos allargat, amb unes torres de base rectangular i contraforts a la banda interior i a l'exterior. De la primitiva coberta amb voltes d'aresta, només en resta els arrancs. Simó de Navers fou el mestre d'obres de la nova fortificació, entre els anys 1336 i 1341. Pere el Cerimoniós hi féu bastir també la capella reial (volada el 1812), que va ser decorada amb pintures de Ferrer Bassa l'any 1339.

En temps de Felip V i durant bona part del segle XVIII, s'edificaren , dins de les concepcions de Vauban, quatre baluards i diferents fortificacions al voltant de l'antiga Suda, que atorgaren una nova fesomia al conjunt. Tot el recinte estava emmurallat i s'hi accedia per un pont llevadís que travessava un fossat.

La ciutat primitiva de Lleida va créixer al cim de l'anomenat puig del Castell, format per tres roquissers que, en la documentació medieval, ja consten com la Roqueta, la Roca Mitjana i la Roca Sobirana. L'any 882, durant l'ocupació sarraïna de Lleida, el valí Ima'il Banu Qasi alçà un castell sobre la Roca Sobirana amb clares finalitats defensives. Segons la descripció del cronista al-Himyan a les darreries del segle IX, la Suda era una fortalesa capaç de rebre qualsevol atac i de resistir davant de qualsevol setge.

Als segles XIII i XIV es van fer nombroses modificacions que van alterar completament l'aspecte de la fortalesa.

La caiguda de l'esplendor del castell reial s'inicià en època de Martí l'Humà. El 1475, el palau es va convertir en magatzem.

El 1812, durant la Guerra del Francès, la fortalesa s'utilitzà com a polvorí, i una explosió esfondrà gran part de les dependències.

Al recinte de la Suda molt probablement es va instal·lar un telègraf òptic de la línia militar. Aquest punt era el final de la línia militar de telegrafia òptica de Barcelona a Lleida. Tenia comunicació visual directa amb la torre anterior de Moredilla (Lleida), situada a 7 km de distància. Durant la Segona Guerra Carlina (1846-1849) es van instal·lar les línies militars de Barcelona a Lleida, de Barcelona a Girona i de Barcelona a Vic. La línia militar de Barcelona a Lleida tancava en horitzontal i per la meitat Catalunya.

Durant molts anys l'estructura amenaçà ruïna, fins que el 1928 se'n desmuntaren les voltes gòtiques, donat el perill immediat d'enderrocament. Part de la resta que es conservava s'esfondrà igualment per una nova explosió, el 1936, durant la guerra civil.

El 1987 s'hi han fet excavacions arqueològiques.

invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&cons...

La Suda està emplaçada a la part alta del Turó de la Seu Vella, lloc en el qual, amb tota seguretat, hi hagué la Lleida pre-islàmica. Les fonts més antigues parlen de la ubicació en aquest indret, durant la dominació sarraïna, d'una fortificació anomenada "Al-Suda" (recinte fortificat). Amb la conquesta cristiana de Lleida (1149), la Suda esdevingué Palau Reial, per allotjar al reis durant les seves estades a la ciutat. En època medieval l'edifici patí diverses modificacions (segle XII, 1316, 1340 i 1466) que l'adequaren a la seva funció i als gustos de l'època.

Durant la guerra dels segadors i els setges de 1646 i 1707, es construïren a la part nord diverses troneres, on s'hi instalaven canons per defensar la ciutat, les naus sud i oest es compartimentaren per allotjar la tropa i la nau de llevant s'habilità com a polvorí, el qual explotà el 1812 i enderrocà tota la nau.

Una nova explosió durant la Guerra Civil destruí totalment la nau de ponent i el 1947 va ser abandonada pels militars. L'any 1980, amb direcció i projecte de l'arquitecte lleidatà, G. Saez Aragonés, es restaurà la torre del costat sud-oest. L'excavació efectuada l'any 1986, que afectà l'àrea d'accés pel costat est i pel costat oest i el propi recinte de la Suda, posà al descobert la fonamentació de l'esmentat recinte, les troneres i part de la necròpolis de l'església de la Suda. Tot i que aparegueren ceràmiques de diverses èpoques, el lot més important pel que fa a quantitat, pertany al segle XVII.

Els materials identificats durant l'excavació de 1986 reflectien una llarga seqüència ocupacional, des del segle IV aC. fins el segle V dC.

Durant les excavacions de 1992 es va comprovar l'existència de la Torre dels Jueus, la qual data del segle XIV. També es va trobar una falsa braga, és a dir, un "afluent" d'una muralla principal que se situa al segle XVII. Els treballs realitzats durant el 1993 han permès identificar per primera vegada les restes constructives. Es tracta d'un mur tosc i mal conservat però associat estratigràficament a materials ibèrics i de procedència itàlica. Es creu que aquest mur fou edificat i va estar en ús durant la segona meitat del segle II aC.

invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0&consulta=&a...

Taken on: September 26, 1996

Tags:

Seu Vella de Lleida

Turó de la Seu

Lérida

Segrià

Spain

España

Castell del Rei

Castell de la Suda

la Zuda

RI-51-0000688 « less

Sets appears in: • Segrià • Castillos, torres y murallas more » • Piedras y culturas « less

Camera: Canon MG6800 series (more info) (hide info)

Camera:	Canon MG6800 series
Color Space:	sRGB
Software:	IJ Scan Utility
Show full info

Stats: 335 views

go back

Link to this photo view:
Link to this photo large view: