Llotja de Mar 1383.
Antic edifici de la Borsa.
Old Barcelona stock exchange building.
La Llotja de Barcelona, o Llotja de Mar està situada al Pla de Palau. Aquest edifici era el lloc on es reunien els mercaders de la ciutat i era destinat a la contractació. L'edifici neoclàssic actual és el successor d'altres construccions més antigues.
Durant l'expansió del comerç català medieval, Pere Llobet va aixecar una porxada entre els anys 1352 i 1357 al costat de la platja, en el lloc on, possiblement, n'hi havia una d'anterior. Més tard, el 1358, s'hi va afegir una capella. Aquesta construcció, que possiblement restà inacabada, aviat va resultar petita i Pere el Cerimoniós va autoritzar la construcció d'una gran sala tancada (anomenada Sala de contractacions) que, a més, protegia els comerciants de les inclemències del temps i dels efectes del mar. Pere Arvei fou l'arquitecte que va dirigir les obres, que es van desenvolupar entre 1384 i 1397. Es tracta d'una gran sala de tres naus separades per arcades de mig punt sostingudes per quatre columnes. El sostre es de fusta. Tot i que des del 1397 estava en ple funcionament, més endavant es van anar afegint altres construccions, com ara el pis superior on se situava el Consolat de Mar (1457-1459) bastit sota la direcció de Marc Safont. Disposava d'un pati i d'una petita capella, aixecada entre el 1452-53.
Va patir els efectes de setge de 1714 i es va convertir en caserna. Més endavant fou recuperada per la ciutat i es va decidir modernitzar l'edifici. Joan Soler i Faneca fou qui, finalment, s'encarregà d'això.[1] Les obres es van desenvolupar des del 1774 fins el 1802, les van acabar els arquitectes Tomás Soler i Joan Fàbregas. D'aquesta ampliació cal esmentar el conjunt exterior que cobreix totalment el saló gòtic (saló de Contractacions), les sales neoclàssiques de la Junta de Comerç i el pati, on es conserva la font de Neptú, de Nicolau Travé.
Des del 1775 s'hi estableix la Escuela Gratuita de Diseño i més endavant l'Acadèmia de Belles Arts que, amb diferents denominacions, encara ocupa la part superior, tot i que l'escola (la coneguda "Llotja") es troba ara fora d'aquest edifici.
Des de 1915 al 1994 va ser la seu de la Borsa de Barcelona. Ara ho és de la Cambra de Comerç de Barcelona i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi on conserva un important fons d'art.
-------
El Palacio de la Llotja de Mar es un edificio situado en Barcelona. Antiguamente era lugar de reunión de los mercaderes de la ciudad, y estaba destinado a la contratación. El edificio neoclásico actual es el sucesor de otras construcciones más antiguas.
Pere Llobet levantó un porche entre los años 1352 y 1357 al lado de la playa, en el lugar donde, posiblemente, había uno anterior. Más tarde, en 1358, se añadió una capilla. Esta construcción, que probablemente quedó inacabada, pronto resultó pequeña y Pedro el Ceremonioso autorizó la construcción de una gran sala cerrada (la que todavía se conserva) que, además, protegía a los comerciantes de las inclemencias del tiempo y de los efectos del mar.
Pere Arvei fue el arquitecto encargado de dirigir las obras, que se desarrollaron entre 1384 y 1397. Se trata de una gran sala de tres naves separadas por arcadas de medio punto sostenidas por cuatro columnas. El techo es de madera. Aunque desde 1397 estaba en funcionamiento, más adelante se fueron añadiendo otras construcciones, como el piso superior donde de situaba el Consolat de Mar (1457-1459), construido bajo la dirección de Marc Safont. Disponía de un patio y de una pequeña capilla, levantada entre 1452-1453.
Con motivo del matrimonio del Archiduque Carlos de Austria y la princesa alemana Isabel Cristina de Brunswick, el Palacio de la Llotja de Mar de Barcelona fue escenario de la representación el 2 de agosto de 1708 de la primera ópera italiana en Cataluña: Il piu bel nome ("El más bello nombre"), del compositor veneciano Antonio Caldara.
El edificio sufrió los efectos del sitio de 1714 y se convirtió en cuartel. Más tarde fue recuperado para la ciudad y se decidió modernizar el edificio. Joan Soler i Faneca fue el encargado de la remodelación. Las obras se desarrollaron entre 1774 y 1802, y las acabaron los arquitectos Tomás Soler y Joan Fàbregas. De esta ampliación cabe destacar el conjunto exterior que cubre totalmente el salón gótico (Salón de Contrataciones), las salas neoclásicas de la Junta de Comercio y el patio, donde se conserva la fuente de Neptuno, de Nicolau Travé.
Desde 1775 se estableció la Escuela Gratuita de Diseño, que dio lugar a la Escuela de Artes y Oficios de Barcelona (conocida como Escuela de la Llotja) y la Real Academia de Bellas Artes de Sant Jordi, que todavía ocupa la parte superior, aunque la escuela ya no se encuentra en este edificio.
Fue la sede durante muchos años de la Bolsa de Barcelona. Actualmente lo es de la Cámara de Comercio de Barcelona y de la Real Academia de Bellas Artes de Sant Jordi, la cual conserva un importante fondo de arte.